set. 132011
 

Ahir, finalment, vam tornar a la rutina que millor marca el ritme de milions de catalans:  la tornada a l’escola.  Satisfacció dels nens per retrobar companys que fa dies que no havien vist i satisfacció dels pares, que veuen reordenada la seva agenda quotidiana.

Aquest any, però, la tornada al col.le té elements vells, que de tant vells, fins i tot ens semblen nous:  tornem a reclamar una escola en català (als que tenim una edat ens hem de sacudir la mandra haver de tornar-hi), tornem als exàmens de setembre (potser sí que l’estiu es pot aprofitar una mica, si cal), tornem a no patir la setmana blanca (em venen al cap les declaracions de l’exconseller Maragall i l’esquí), tornem el debat, tot i que molt apaivagat, sobre els uniformes a les aules (segueixen sent tan sexistes com sempre)…

De vegades, hom té la sensació que en aquest país no passa el temps i que res no es mou.  Una vegada, la meva mare em va comentar que aquesta era una de les coses que recordava de la posguerra:  que passaven els anys i tot era igual.  No canviaven les espectatives de futur, ni la manera de vestir, ni les maneres de fer.   Aquesta és la trista sensació que tinc, de vegades.  En altres moments, penso que potser sí que canvien les coses, si més no, des de la nostra perspectiva, i que en realitat estem vivint una mena de revival orquestat per quatre nostàlgics.  Però els gustos i les maneres de fer han canviat i res no pot ser com era, per més que vulguin.  És el que té qualsevol revival.

Tornem al col.le.  Fem-ho amb rutines tan noves com puguem.  Amb il.lusió, fins i tot.  Amb una ma davant i una altra darrere, com sempre hem fet, però amb energia.  Perquè caldrà molta il.lusió i moltes ganes per encarar els mesos que tenim al davant, i per superar fracassos anunciats com la negociació d’un nou pacte fiscal, o per posar bona cara a vells coneguts que fa molt que no havíem vist (Sra. Chacon, quant temps sense saber res de vostè, per aquest país).

Tot sembla vell, fins i tot nosaltres, però en realitat tot és nou, com les llibretes i els bolígrafs dels que tornen a l’escola.  Només cal creure que tenim molt per aprendre i que encara tenim un futur en blanc que cal escriure, ni que sigui en la recuperació de setembre.

css.php