febr. 172013
 

Vivim temps en què la paraula “lleialtat” sembla que hagi perdut tot el seu significat.  Són temps en què la immediatesa s’ha fet enemiga de la lleialtat, i en què qualsevol mostra de fidelitat es pot reduir a una mena de complicitat més o menys assumida, de grat o per força, que tendeix a durar francament poc.

Potser és que hem perdut la capacitat de ser tenaços i constants en allò que fem o en  allò que realment volem o ens estimem.  Val a dir que és molt més fàcil fer de tastaolletes i no prendre cap compromís durador.  Sense cap dubte.

Enmig d’aquest escenari, pren un especial valor, com si d’una moderna faula es tractés, la notícia de la mort de Tommy.  El tal Tommy és un gos que durant anys ha anat assistint a l’església que freqüentava la seva ama ja difunta.  Serà instint, o una rutina apresa, o què sé jo;  però tant li fa, perquè la imatge de lleialtat que és capaç de transmetre aquesta conducta és impagable.

Un cop més, potser ens caldria aprendre dels animals la seva lliçó constant de lleialtat.  Tothom que té un gos a casa, per exemple, sap perfectament de què estic parlant.

Lleialtat, si us plau.  Un valor que cal recuperar urgentment.  Lleialtat sempre, a aquells o a allò cadascú consideri que la mereix, però lleialtat autèntica, fins a la mort, si cal.

css.php