febr. 082013
 

Diu la dita “roda món i torna al Born” i a fe de déu que de tant en tant sembla que gairebé cinquanta anys no serveixin de res i que determinades idees que haurien de ser molt, però molt, antigues, encara són ben vives.

Darrer exemple:  el twit de fa uns dies d’Ana Rosa Quintana sobre la qualitat de l’ensenyament a Finlàndia i la impossibilitat de seure en una terrassa, en aquest mateix país, i perendre unes tapes i unes canyes.  Gran reflexió, per més que ara parli d’ironia.

Exercici de memòria:  Festival d’Eurovisió 1974.  Peret cantaSi al sol no puedes tumbarte, y en paz tomar una copa, decir que estás en Europa no sirve de ná.

Passen els anys i les dècades, i canviem de segle, i de règim, i del que vulgueu, però la mentalitat espanyola, i alguns dels seus referents simbòlics més definitoris segueixen immutables, tal com es pot constatar amb la lletra de la cançó.

Per això, també per això, ens cal marxar.  Perquè sabèm què és important i què no ho és tant.  I l’educació no és que sigui important, és que és vital, i segurament per aquesta raó es produeixen totes les agressions i involucions ministerials (i no per millorar-ne la qualitat).

I per riure una estona, endinsem-nos en el túnel del temps i recordem els anys d’orgull eurovisiu:

YouTube Preview Image

 

//

css.php