febr. 052013
 

Si algú ha tingut la paciència i les ganes de llegir el Títol X de la Constitució Espanyola de 1978, ja sabrà que això de reformar-la (a no ser que govern  i oposició ens vulguin tornar a aixecar la camisa) no és cosa senzilla i així, d’entrada, podria ocupar ben bé uns deu anys mal comptats, entre naps i cols.

Aquesta és justament la proposta del PSC per millorar l’autogovern de Catalunya: reformar la Constitució.  Ho sento, però no puc evitar de fer un paral.lelisme amb la reforma de l’Estatut que ells mateixos van impulsar fa una dècada i que ens ha portat allà on ara mateix ens trobem.

Constància no els falta, val a dir-ho.  Ni propostes a deu anys vista que sempre acaben malament, tampoc.  I enmig de tot plegat, la defensa que el PSC és un partit diferent del PSOE i bla, bla, bla.  Imagino que si sempre voten el mateix deu ser perquè volen, oi?  (com l’acudit aquell que el Titi no se cae, el Titi se tira).

Realment, amb el PSC estem vivint un remake d’aquella famosa pel.lícula:  “Atrapat en el temps” que, curiosament, es va estrenar l’any 1993, tot just ara fa 20 anys (i seguim de 10 en 10).

Mentrestant, si els fem cas, seguirem vivint un etern dia de la marmota (animal famós per la seva capacitat de dormir.  Bé, d’hivernar, de fet).  O potser en el dia del hàmster, que correu i corre en una roda per no arribar mai enlloc?

css.php