febr. 142013
 

Ja fa temps que sabem que el franquisme no és mort i que el govern espanyol actual, en bona part, està en mans de fills, hereus i parents diversos d’aquells que van liderar els quaranta anys de dictadura.

És cert que s’intenta dissimilar aquesta inclinació dictatorial amb l’advocació constant a la santa Constitució, i al sistema democràtic, però els plats s’assemblen a les olles i el subconscient, de tant en tant, ens deixa actituds i expressions prou reveladores.

Comparem:

“Se sienten. ¡Coño!”.  Antonio Tejero, colpista.  23 de febrer de 1981, al Congrès de Diputats.

“Procedan a la expulsión. ¡Coño!.  Jesús Posada, president del Congrès.  12 de febrer de 1013, al Congrès dels Diputats.

Però bé, hi ha una diferència substancial.  El primer volia retenir els diputats a la cambra, mentre que el segon volia expulsar-hi els ciutadans.  En tots dos casos, la democràcia els fa por.  Segurament perquè no tenen ni idea de què és.

Per cert, diuen les males llengües que una de les persones que es trobaven a la vora del president del Congrès li demanava que era “lo que sí se puede”.  Santa ignorància democràtica…

Efectivament, Espanya és eterna, i hi ha coses i maneres de fer que no canvien (ni canviaran). 

css.php