febr. 102013
 

Un bon dia descobreixes que t’has fet vell.  Més enllà de les arrugues, de les canes i de les primeres limitacions físiques, te n’adones que ha passat el teu moment d’esplendor (si ha existit mai) perquè ja ets incapaç d’entendre determinades realitats.  I és que, sense adonar-te, t’has anat tornant conservador, malcarat, poruc, rondinaire, estret de mires… (és a dir, tot el que sempre havies jurat que mai no series) i has anat donant forma, lentament però amb una estúpida constància, al que segurament és l’autèntica vellesa.

Un cop prens consciència d’quest nou estadi, et prepares per viure d’acord amb allò que realment ets i no amb allò que vas ser o que vas imaginar que eres.  Aleshores apareix un concepte màgic:  adaptar-se.

Sempre he pensat que, en essència, les persones no canvien, no es reinventen (com diuen ara els moderns).  I és que potser la propia idea de reinventar-se és una forma més o menys elegant i amable de maquillar un fracàs, generalment personal;  i això sempre costa d’assumir, encara que no hi hagi cap altre remei.  Per tant, adaptem-nos, que és el que sempre ha fet la humanitat.

Així és que a falta de gaires alternatives, el dia que descobreixes que el temps no ha passat en va pel teu cap, toca fer un exercici d’humilitat, d’adequació al nou escenari, i admetre que encara que hi hagi coses que potser ja mai no entendràs, cal que aprenguis a acceptar aquest món que se t’escapa de les mans i, sobretot, cal tenir ben clar que ja gairebé no controles (ni segurament contralaràs més) ni el que consideraves “el teu món”, el teu univers domèstic i més íntim, i que el menyspreu començarà a fer-se un lloc cada cop més gran en la teva vida.  I amb aquest nou posat, ben conscient de tot, has de tirar endavant i ser (i fer) feliç, perquè la vida encara té sentit, i val la pena – i molt- gaudir-ne.

És dur (una mica cruel i tot) trobar-se cara a cara amb determinades realitats el dia que menys t’ho esperaves, però tal vegada sigui inevitable.  A tu encara no t’ha passat?  Doncs no saps la sort que tens.

//

css.php