febr. 092013
 

Algun dia, els llibres d’història parlaran d’un nou concepte de democràcia que va sortir a Espanya a cavall entre els segles XX i XXI.  Una mena de democràcia restringida al dret a votar uns representants cada 4 anys i prou.

Dimarts, aquesta particular democràcia donarà una altra mostra de la seva capacitat, i és que, per primer cop, el Congrés, admetrà a tràmit una iniciativa legislativa popular que ningú no dubta que farà un llarg recorregut parlamentari:  la que demana la declaració de la festa dels toros com a bé d’interès cultural, amb l’únic objectiu, no ho oblidem, d’obligar Barcelona (única plaça disponible a Catalunya) a programar curses per a turistes despistats i quatre protaurins que encara queden, torpedinant allò que va aprovar el Parlament.

Per arribar fins aquí, haurem vist caure, una a una, totes les iniciatives anteriors, inclosa la que caurà el mateix dimarts, que demana regulació de la dació en pagament, per aturar els desnonaments i per al lloguer social.

Dimarts vinent quedaran demostrades dues coses:  la primera, que tirar endavant una inciativa legislativa popular no és missió impossible, malgrat els precedents, només depèn de qui la promogui i per què.   La segona, quina és l’autèntica qüestió d’estat, l’autèntica prioritat de les seves institucions.  Els toros, evidentment, i no pas el dret a l’habitatge.  Quina cruel i reveladora coincidència del calendari parlamentari.

Per cert, quin article de la Constitució parla de protegir la festa  dels toros?  perquè em sembla recordar que hi ha algun que sí que fa referència a garantir el dret a l’habitatge.  Ja posats a treure l’espantall constitucional…

Seguim sumant raons per marxar.

//

css.php