febr. 062013
 

A poc a poc, la realitat es va manifestant tal com és, per damunt de tòpics i creences que s’han considerat veritats absolutes i que potser no ho eren tant.

L’11 de setembre passat va servir, entre altres coses, per demostrar a les forces polítiques que van voler escoltar que una part molt important de la societat catalana ja no estava ni per més reformes estatutàries, ni per pactes fiscals, ni per pegats que no serveixen de res.  Primer mite caigut:  “l’independentisme és minoritari a Catalunya”.

Ara, Foment del Treball Nacional s’ha de fer enrere en el seu intent de demostrar que l’empresariat català és contrari a la independència, davant l’oposició de moltes associacions empresarials, gens d’acord amb aquesta tesi.  Segon mite caigut:  “l’empresariat català no vol la independència”.

Si a més recordem, per exemple, les posicions de respecte al procés sobiranista que van manifestar veus prou qualificades de l’església catalana (atenció al tractament informatiu d’aquest enllaç), constatem com algunes estructures socials que tradicionalment s’han titllat d’antisobiranistes, van demostrant l’equivocació de determinats supòsits.

El proper pas?  Potser serà més tard que d’hora, però serà la banca.  Les entitats que encara conserven una forta implantació a Catalunya, en un moment o altre, assumiran que aquest procés és irreversible i com que són prou intel.ligents i voldran conservar el seu mercat natural i més proper, també s’hi sumaran.

Mentrestant, mantinguem la ment oberta i posem en dubte alguns principis que se’ns han volgut vendre com a certs i immutables, perquè la realitat sempre posa les coses a lloc.

 

//

css.php