febr. 042013
 

Ara fa tot just 20 anys que es va produir un dels canvis més importants en el periodisme espanyol en general i en el tractament de determinades notícies en particular.  Fa 20 anys del tristament famós seguiment mediàtic que van tenir els crims d’Alcàsser.  Des d’aquell moment, una part de la televisió, especialment de la televisió, va passar a ser l’aparador de totes les misèries humanes, en prime time.

Dissabte passat vam assistir a un altre autèntic punt d’inflexió en el tractament de la informació i de la relació amb els mitjans, amb la compareixença de Rajoy per parlar dels comptes de Bárcenas.  I és que la imatge d’un president fent, diguem-ne (per dir-ne d’alguna manera), una roda de premsa a traves d’un televisor situat davant dels mitjans, per no haver de donar la cara davant la premsa i per esquivar qualsevol pregunta, sense cap lloc a dubtes, marcarà un abans i un després en la comunicació institucional.  La mediocritat  acaba d’inventar una nova trinxera comunicativa.

La covardia política i el nul respecte als mitjans ja fa anys que es va vestir de roda de premsa sense preguntes, però el que va fer Rajoy dissabte supera qualsevol límit del que és admissible i exigible del president d’un país, perquè la covardia que transmet la posada en escena ja parla, amb tota contundència, de la falsedat de les seves paraules.  Tan falses que no és capaç de dir-les cara a cara.

Crec que ha arribat el moment que els mitjans es plantin.  Que no admetin més rodes de premsa sense preguntes i, molt menys encara, rodes de premsa televisades.  El prestigi de la professió no mereix aquesta burla (ni els ciutadans tampoc).  D’altra banda, si aquests comportaments han de ser l’escenificació de la distància entre el govern i la societat, que es tanquin al seu búnquer particular, envoltats dels seus palmeros, i que facin els comunicats per Skype o per What’s-up.  I que no molestin.

Per cert, magnífica aquesta imatge:

734207_418665784882133_867731477_n

css.php