Jul 272012
 

Hi ha àrees on retallar pressupostos i, en conseqüència, deixar de fer determinades actuacions, va molt més enllà de l’estalvi i esdevé, de fet, una estranya mena d’arma letal, per més que ens entestem a negar-ho.

I ha passat el que havia de passar:  foc a L’Empordà i els primers morts.  No és cap novetat, lamentablement, que els grans incendis es cobrin víctimes, però tampoc no hauria de ser cap novetat l’exigència de responsabilitats del tipus que calgui (polítiques, penals, personals…) i més quan els professionals del ram fa temps que avisen de l’impacte negatiu, en termes estrictes de seguretat, de la disminució dels recursos dedicats a prevenir i fer front al foc.

Si ja fa molt de temps que sabíem que un hivern sec com el darrer i que la manca de pluja a la primavera auguraven un estiu complicat pel que fa a incendis, no és una mica temptar el diable reduir recursos?  Moltes veus havien avisat davant la reducció de treballs preventius,  del nombre d’efectius, de materials…, malgrat tots els indicadors climatològics.  I finalment hem patit un gran foc, difícil i car d’extingir, que ens ha tornat a deixat víctimes innocents.

Caldran moltes explicacions, tant de les actuacions fetes com dels recursos realment disponibles.  I caldran no precisament per fer veure que reduir pressupostos no ha suposat reduir capacitat d’actuació (força increïble), ni tant sols per justificar la destrucció mediambiental; caldran moltes explicacions, i hauran de ser molt convincents, per explicar per què ha hagut de morir ningú i, sobretot, per demostrar que aquestes morts eren imprevisibles i inevitables.

Mentre esperem que les explicacions no marxin de vacances, permeteu-me ser molt crític amb unes polítiques de retallades en sectors especialment sensibles, que sempre acaben en mort.  I molt em temo que el foc només ha estat el primer a evidenciar els efectes d’aquestes polítiques, perquè ja vindran els freds i aleshores sabrem, realment, quin és el cost de l’estalvi farmacèutic, per exemple.

css.php