Jul 122012
 

Hi ha imatges molt més aclaridores i molt més il.lustratives que allò que volen representar.  Ahir, el Congrés ens va oferir una d’aquestes imatges tan reveladores.  En concret, em refereixo a la dels diputats populars aplaudint les retallades que anava anunciant el seu líder, Mariano Rajoy.

Un cop més, la submissió al partit (i als seus interessos més primaris) va passar per davant de la vocació de servei que se suposa dels diputats, perquè aplaudir unes retallades que portaran a la missèria milers de ciutadans i que, no en tingueu cap dubte, en matarà uns quants que ara mateix ja no poden menjar ni medicar-se com necessiten, és la suprema expressió de la indignitat política.

I és que no podem oblidar, en cap moment, que aquests mateixos que aplaudien, entre els seus companys de partit, tenen un bon nombre d’imputats per casos de corrupció en l’exercici públic, de responsables de la ruïna d’entitats bancàries i, al capdavall, de causants directes de la situació que patim.  Tampoc no podem oblidar que el seu líder, aquell que anava anunciant retallades, no en va anunciar cap, ni una, que toqui la butxaca dels rics que s’amaguen darrere les sicav, ni dels defraudadors als quals es facilita el blanqueig de diners.  I encara rai que no va dir que com que la situació ja estava resolta se n’anava al futbol.

Ahir, el Congrés va ser l’escenari on es va representar la tragèdia de la submissió del partit del govern als interessos d’uns pocs (amb els quals comparteixen molt més que afinitats polítiques) i de la humiliació pública dels febles, en forma d’aplaudiments a unes mesures letals (i crec que no m’equivoco en utilitzar aquest adjectiu) per a molts ciutadans.

Ahir, el Congrés ens va mostrar la cara més indigna de la política, la que oblida qualsevol principi ètic i moral i es posa exclusivament al servei d’interessos individuals i ben particulars, en un exercici de descrèdit sense precedents.  Quina imatge més allunyada de la del parlament italià, on les llàgrimes dels seus responsables acompanyaven les mesures d’austeritat, perquè eren totalment conscients del terrible impacte d’allò que anunciaven.

Aquesta és l’actuació política de la dreta espanyola, la d’uns autèntics criminals que fan trinxera dels seus escons, sense escrúpols ni vergonya.  No ho oblidem mai.  I tampoc no oblidem qui els dóna suport des d’aquí, perquè aquest suport, al capdavall, és complicitat.

css.php