Jul 072012
 

La realitat és una màquina infatigable que constantment s’entesta de deixar al descobert les nostres misèries.  Això ens passa a les persones, però també als països, per exemple.  I és que més enllà de declaracions, proclames, principis i línies vermelles, la realitat és la que és, i nosaltres no som altra cosa que allò que la realitat mostra.

Llegim aquests dies que la Generalitat ha tranferit els diners dels insubmisos fiscals a la hisenda estatal.  I és que ben segur que no podia fer altra cosa, amb la llei a la mà.  Aquest gest, però,  posa de relleu quina és la capacitat, la utilitat fins i tot, de l’Agència Tributària del nostre país.  Si fem  memòria, en el seu moment se’ns va vendre aquesta agència com un gran pas endavant en matèria fiscal.  Una de tantes decepcions que ens ha regalat el nou estatut, al capdavall.

Ara se’ns prometen concerts econòmics i hisendes pròpies.  Francament, si han de servir per al mateix que han servit totes les reformes del sistema de finançament i totes les agències recaptadores de tributs, no sé jo si paga la pena l’esforç, perquè la crua realitat s’encarregarà, en el seu moment, de demostrar que tot plegat no és més que un nou instrument de submissió a l’autèntic poder:  l’estat.

Potser va sent hora de deixar de viure en un país amb estructures de cartró pedra i, o bé acceptar que són cartró pedra i que no serveixen de gran cosa, o bé de canviar-les per unes altres, de molt més sòlides.  Però si us plau, deixem d’enganyar la ciutadania amb un fum sobiranista que no és més que això:  fum.

css.php