Jul 052012
 

Diu el tòpic que Espanya és un país de contrastos.  Bé, ho dic així per fer una versió edulcorada d’aquell tristament famós diversidad (o unitat, segons el cas) de los hombres y las tierras de España.

Darrerament sembla que els tòpics, fins i tot els més rancis, prenen nova vida.  Serà cosa del nou segle, de la crisi o del govern del PP, qui ho sap.  Sigui com sigui, una bona mostra la tenim en dues notícies que ahir compartien titular en els mitjans (en els “normals”, evidentment, en els cavernaris, la història és tota una altra):

1:  Ja s’han detectat els primers casos de jubilats que no poden fer front al pagament farmacèutic.  És qüestió de temps que els titulars es dediquin als primers morts per deixar de prendre una medicació que els era vital.  No oblidem que ara mateix moltes pensions mínimes, i ben mínimes, estan servint per donar cobertura a altre membres de la família, sense cap percepció, i la cosa ja no dóna més de si.

2:  S’amplia la tolerància i la impunitat dels defraudadors que vulguin blanquejar legalment el diner negre.  El ridícul 10% de tributació gairebé no ha servit per a res.  Ara s’acota el termini per pagar a 3 anys, les estafes anteriors, ni tributen.  Al pas que anem no descartem el pagament d’interessos per “comprar” diner negre (o per rescatar més lladres, de fet).

Aquesta és l’Espanya actual.  I Catalunya hi forma part, i tot sembla indicar que per molt temps, malgrat el que pensi cada cop més gent.  Mentrestant, els rics cada cop més rics i els pobres cada cop més pobres (si arriben a sobreviure).

css.php