Jul 132012
 

Com aconseguir passar de ser una diputada anònima a tota una celebritat?  Molt senzill, deixant anar, en seu parlamentària, el pensament personal més profund i més sincer, oblidant qualsevol rastre de moderació i de respecte.  Aquest és el cas de la diputada popular Andrea Fabra que, en un atac de transparència personal va deixar anar un contundent “que se jodan” quan el seu líder, Mariano Rajoy anunciava les retallades de les prestacions als aturats.  Per cert, el cognom Fabra té molt a veure amb aquell insigne abuelito dels aeroports fantasma de Castelló (les casualitats no existeixen).

Quanta veritat, quanta sinceritat hi ha en aquest que se jodan.  De tant en tant s’agraeix aquest arraconament de les formes, de l’educació i de la correcció política, en favor de la veritat.  Ara ja sabem què en pensa Andrea Fabra, i crec que tots els diputats que aplaudien les retallades, de les mesures que el govern aprovarà avui, en Consell de Ministres.

Aquesta és la veritat de la política del PP:  que se jodan.  I tant val pels aturats, com pels pensionistes, com pels joves, els nens que van a l’escola pública o les comunitats autònomes.  Tota la política popular respon a un pla perfectament executat que vol, d’una banda, recentralitzar el poder en favor de l’estat, prenent competències autonòmiques i municipals i, d’una altra, afavorir els privilegis de les bones famílies, que els darrers anys havien vist com una banda d’arreplegats havien fet diners i es pensaven que eren qui sap què.

Avui es firmarà i rubricarà, en forma de mesures econòmiques indignes, el “que se jodan” d’Andrea Fabra, i es farà amb tota solemnitat, sota la supervisió i amb la complicitat del rei.

Si algú encara tenia cap dubte, ja sabem el full de ruta del govern del PP:  “que se jodan“.  Moltes gràcies, senyora Fabra, per obrir-nos els ulls amb tanta claredat.  I com va dir algú:  “Andreíta, cómete el pollo”.

css.php