Jul 082012
 

Diu la cançó dels Manel que de vegades ens en sortim, i és ben cert.  Tots sabem què és treballar de manera constant, sorda, fosca durant temps i temps sense, aparentment, obtenir cap resultat i, de cop, un bon dia, gairebé sense raó aparent, comprovar que passen coses.  Aleshores entenem que aquestes coses no passen perquè sí, sinó que són el resultat de tota aquella feina.

Perquè tot això passi cal, a banda d’una mica de sort (que mai no és sobrera), constància i paciència, dues virtuts que semblen passades de moda, en uns temps on la immediatesa i l’absència de compromís semblen autèntics valors socials.   Però qui és capaç de retrobar el sentit de la paciència i de la constància, més enllà de no veure resultats instantanis, acostuma a sortir-se’n, i la seva recompensa arriba en forma de projecte que es fa realitat, d’uns estudis que s’acaben (o que comencen), de fer viable un negoci, o de sentir-se orgullós d’uns fills.  Tant li fa.

I com diu la cançoneta dels Manel, de vegades, una carambola ens demostra que ens en sortim.  De vegades, la casualitat fa que ens puguem trobar qualsevol d’aquests dies especials en què tot cobra sentit i siguem ben conscients que amb l’esforç coordinat de tots plegats, cadascun en la mesura de les seves possibilitats, però amb convicció i energia, les coses surten, les idees es materialitzen i els somnis es fan una mica més reals.

Quan això passa, veig clar que l’autèntic èxit és això, el resultat de la constància, de la paciència i de la tenacitat, no la fama o la riquesa.

css.php