Jul 042012
 

Fa anys que passa, però no per repetit és menys greu:  una altra casa s’ensorra al centre històric d’una ciutat.  En aquest cas ha estat a Lleida, al carrer Tallada.  No és novetat, perquè en els darrers anys hi ha hagut un bon nombre d’ensorraments d’edificis a la mateixa zona.

No ha calgut cap pluja torrencial, ni cap gran nevada per fer miques una casa sense manteniment, degradada fins a la mort, víctima d’una especulació salvatge – molt habitual a Lleida- que només busca treure rèdits immediats de lloguers d’infrahabitatges a persones que no poden pagar res més i, de passada, buidar els edificis (i el barri) d’antics llogaters i propietaris.

Així ha estat durant anys i panys.  Però el més curiós de tot plegat és que a pocs metres de l’edifici ensorrat s’està construint un fantàstic parador nacional de turisme.  Algú pot imaginar un hotel de luxe enmig d’un barri marginal?  Oi que no?  Doncs deixar que caiguin edificis i jugar amb lloguers molt sovint clandestins és una bona manera de destruir un barri que, més d’hora que tard, es reconstruirà amb nous preus, amb noves condicions, al servei dels interessos del futur parador i en benefici d’uns autèntics terroristes immobiliaris.

Mentrestant, si algú es queda sense casa o si acaba sepultat per la runa, mala sort.  Són efectes col.laterals de l’especulació salvatge o de la reordenació urbanística.

css.php