Jul 142012
 

Som a l’estiu, això no es pot negar.  És el moment de demanar un petit temps mort, de prendre distància respecte a les rutines quotidianes, de respirar una mica, lluny de l’aire irrespirable dels darrers temps.

Encara tinc la sort de poder fer uns dies de vacances, gràcies a una feliç iniciativa dels meus fills.  Amb les mans més a les butxaques que mai, però vacances, al capdavall, i en la millor de les companyies, que això és, realment, el més -l’únic- important.

Marxo, despareixo uns quants dies i us desitjo que pugueu fer alguna cosa semblant i,  si més no, que pugueu allunyar els vostres pensaments, una mica, d’aquest malaire que ens toca de respirar darrerament aquí i allà.

Passeu un bon estiu i, a poc que pugueu, aprofiteu per agafar alè i sentir que encara hi ha vida, que encara tenim oxigen, més enllà de l’engoixa tòxica del dia a dia.

css.php