Abr 212012
 

Sí, ja ho sé, la proposta sembla poc seriosa, fins i tot ofensiva.  Que hi farem!  Però, pensem-hi.  Què passaria si decidíssim deixar de ser catalans i abraçar la “vera fe” espanyola:

– No tindríem autopistes de peatge i circularíem com cal per autovies gratuïtes.

– L’Estat ens donaria el finanament necessari perquè no perdéssim inversions i els seguissim generant ingressos a dojo.

Imposarien el bilingüisme a l’escola.  Bé, tampoc no som tan lluny, ara mateix (al carrer, ni es notaria).

– Passaríem a estar ben considerats, com a “regió” culta, rica i treballadora.

– Tindríem els medicaments i la gasolina més barats.

– Els nostres pagesos tindrien subsidis per poder treballar legalment només de tant en tant i la resta en negre.

– No caldria invertir en mitjans de comunicació.  Amb els totpoderosos d’àmbit estatal ja faríem (això sí, sense el Club Súper 3,  “Polònia”, “Cracòvia”, “La Riera”, “Veterinaris”, “Singulars”, “La Marató”, “Òpera en texans”, “En clau de vi”…).

– Potser, fins i tot, podríem tenir llibres i ordinadors de franc, a les escoles, i viatges gratis per a la gent gran.  Qui sap…

– Pagaríem menys impostos i Hisenda ens inspeccionaria menys.

– El tren d’alta velocitat aviat correria des d’Almeria fins a França.  Com que “ells” llavors sí que hi guanyarien (segons la seva peculiar manera d’entendre les coses), ja seria un obra prioritària.

– Fins i tot, segur que al Barça se’l respectaria més, en tant que valedor i artífex de la grandesa esportiva d’Espanya.

– Podríem treure a passejar les banderes que ens vinguessin en gana, sense por a denúncies, i no com passa actualment.

– Potser, arribat el cas, ens intervindrien.  És a dir, eixugarien el nostre dèficit amb diners de tothom i aquí paz y después gloria, que ja podríem tornar a endeutar-nos tanquil.lament.

– I sobretot, portaríem un any llarg sense retallades i ara, tot just ara, començaríem a patir-ne.  A la vista del que han servit les d’aquests mesos passats (no s’ha reduit gaire el dèficit i, a sobre, ens toca entomar totes les mesures que venen, de més a més), ben bé hauríem pogut estar tocant el flabiol, com altres, si més no, una bona temporada.

En definitiva, que Espanya ens mimaria, com es mima la gallina dels ous d’or per poder seguir escanyant-nos (cap novetat, però més ben cuidats).

No sé, no sé… pensen-hi.  I és que després de més de 3 dècades d’intentar reconstruir el nostre país i veure que som on som i que tenim les perspectives de futur que tenim, o fem un canvi radical -que no es veu a l’horitzó- o pleguem veles, i a afartar-nos de cañitas i de finos, que són dos dies i como en España no se come en ninguna parte.

Això sí, hi hauria diaris que vendrien menys, ràdios i televisions que perdrien audiència de forma notable i alguns partits (molts d’allà i algun d’aquí) que s’haurien de reinventar perquè ja no tindrien sentit.  Però bé, no tot podria ser tan bonic, oi?

css.php