Abr 122012
 

Alícia Sánchez-Camacho diu que negocia amb el govern de Rajoy un nou pacte fiscal per a Catalunya.  Doncs mira que bé.  Ara resulta que les negociacions amb el Govern d’Espanya no les fa el Govern de Catalunya sinó la representant d’un partit polític que no en forma part.

Aquest país comença a ser un cúmul de despropòsits important, però la iniciativa de Sánchez-Camacho supera tot el que havíem vist fins ara.  Potser algun dia la trobarem, també, presidint les reunions del Govern.  Ja posats…  serà pel que sembla que importi la la manca de legitimitat institucional per a segons quines coses.

El més greu, però, és que ningú ha badat boca.  Potser és que hi ha qui ja li està bé que sigui ella qui porti unes negociacions que ni van ni aniran enlloc més que a empetitir i desacreditar una mica més el Govern de la Generalitat.

Algú li pot recordar a aquesta senyora quin és el paper de l’oposició?  Doncs sembla que no, que no li pot recordar ningú.  I això és molt mal símptoma.

Tot plegat deu ser cosa dels governs amics.  O dels amics del Govern.

Ja ho m’ho deien de petit:  “guarda’t de les males companyies”.

css.php