Abr 172012
 

El president de la Generalitat ha estat l’últim, per ara, a unir-se a aquesta mena de mantra que es repeteix des de fa anys, per mirar de trobar una sortida conjunta a la crisi.  Des d’Espanya, ja fa dies que van recitant la lletania:  esto sólo lo arreglamos entre todosarrimar el hombroremar en la misma dirección… i, des d’aquí, en versió original catalana, “fer pinya”.  Tot un clàssic.

El problema, davant d’aquestes crides a la col.laboració és saber amb qui s’ha de fer pinya i per a què.  No oblidem que la pinya es demana perquè hi ha una crisi brutal que no és culpa nostra.  Nosaltres no l’hem causada, però ens toca patir-la.  A més, fer pinya i omplir els calaixos del Govern, per a què?,  per mantenir els privilegis i les prebendes de les grans corporacions i de la banca?, per poder regalar 300.000 €, per exemple, a un negoci privat com és la Feria de Abril de Catalunya?  Doncs miri, president, em sap molt de greu, però no, amb mi no hi compti.

Jo sí que faré pinya amb els que tinc més a la vora, per mirar de tirar endavant tots plegats;  en faré amb els meus fills, perquè puguin tenir un futur;  amb els més grans, perquè tinguin una vellesa digna;  amb la gent que ha perdut la feina o que veu com li retallen, per la cara, el sou o, fins i tot, amb el botiguer de la cantonada, perquè pugui salvar el seu negoci.  I no estic parlant només de diners, com es pot anar imaginant, perquè ni en les pitjors crisis econòmiques tot és només qüestió de diners.  I penso que la meva és una aposta real de país, i no la d’afavorir interessos aliens, o la de fer el joc a les duríssimes mesures econòmiques d’altres que només ens empobreixen.

Demanar comprensió, solidaritat i més esforç a aquells que amb més rigor estan patint la crisi i la pèssima gestió que se n’està fent, em sembla que ja és demanar massa.  I justament arribats a aquest punt, quan les coses són tan difícils, és quan cal demanar, realment, el lideratge polític i la seva credibilitat.

css.php