Abr 162012
 

El calendari, de tant en tant, ens regala coincidències, si més no, curioses i sorprenents.  Per exemple:  14 d’abril, aniversari de la proclamació de la república, centenari de l’enfonsament del Titanic i descoberta, per accident (mai més ben dit) que el Rei d’Espanya es dedica a caçar elefants en un safari privat (curiosa privadesa, quan està pagada amb diners públics).

Podríem arribar a creure que la monarquia espanyola vol contraprogramar l’anivesari de la república.  En aquest cas, a fe de déu que no s’hi hauria posat per poc:   a banda de la guinda del vergonyós espectacle del monarca malbaratant els diners de tothom (espero que no pugui dormir mai més tranquil -si els pobrets joves aturats, de tant en tant ja no el deixaven dormir, ara…), tenim la reina de vacances a Grècia i sense cap pressa per tornar.  La resta del pastís no desmereix:  la part americana de la família fent-se el tonto davant dels tribunals,  un altre tros de família seguint la convalescència del futur caçador d’elefants i uns hereus a la corona mig desapareguts assumint el treball del pacient (no crec que els suposi gaire feina, a no ser que hagin de continuar l’interromput safari).

En resum, que si un guionista imagina la seqüència sencera, igual ni ens l’empassem per patètica i ridícula.  Però és real.  Aquesta és la monarquia que tenim i que, per més que es vulgui negar, fa aigües per tot arreu, com el Titanic.

Tot plegat crea un irrespirable tuf a burla als milions de ciutadans que pateixen, i de quina manera, per arribar a final de mes o per mantenir un sostre on viure.  Que el cap de l’estat, en un exercici a cavall entre la irresponsabilitat i la indecència, es dediqui a caçar elefants mentre té la indignitat de parlar d’esforços econòmics també a la Casa Reial, depassa tots els límits de la tolerància social i fa saltar pels aires qualsevol resta de respecte o d’adhesió.  No sé si el propi monarca pot qualificar el seu comportament de gaire exemplar, com exigia d’altres per Nadal.

Això ja no dóna més de si.  Com diu una afortunada frase que corre per internet, exigim que la corona lliuri les armes i es dissolgui sense condicions.  I no cal ni que esperi al proper 14 d’abril.

css.php