Abr 202012
 

La macroeconomia, les grans números i els ajustos pressupostaris, tot sovint, es veuen com a conceptes més o menys abstractes que ens afecten en forma de pujada de preus, de congelació o reducció de salaris, o d’inestabilitat i destrucció de llocs de treballs.  Hi ha, però, un efecte que sovint s’amaga, però que és ben real:  les retallades maten.

Ho hem vist en diferents accidents en habitatges (per dir-ne d’alguna manera) on moltes persones malviuen buscant un sostre i una seguretat que es demostra mortal, perquè els subsidis desapreixen, la feina també, els desnonaments no s’aturen i les ajudes i els habitatges socials sembla que ben aviat seran només peces de museu.  Per no parlar dels impagaments de les ajudes a la dependència.

Tornem les barraques, els infrahabitatges i creix la misèria, i en proporcions alarmants. També augmenten els accidents mortals a la carretera mentre, curiosament, els concessionaris presenten uns volums de venda baixíssims, els tallers de reparació han de fer mans i mànigues per no tancar perquè ni es reparen les avaries, es reduixen els efectius policials que han de vetllar per la seguretat del trànsit i no es fa manteniment de les carreteres.

I ara el Govern del PP presenta el copagament dels medicaments també per part dels pensionistes.  Aquesta gent que mana té la més mínima idea de què cobren bona part dels pensionistes?  Vull creure que no i pensar que les seves mesures són fruit de la ignoràcia i de la incompetència, perquè en cas contrari, directament estarien signant, amb plena consciència, sentències de mort per a moltes persones grans i no tan grans que necessiten medicació permanent i que si ara ja no poden ni malviure amb les seves misserables pensions, a partir d’ara, si hi han de restar, ni que només siguin,  10 o 20 euros al mes (a Catalunya, cal sumar-hi l’euro per recepta) , o bé deixaran de menjar, o bé deixaran de medicar-se.  I tant l’una com l’altra porten a la mort.  Bé, sempre es pot repensar la proposta de pagar per les donacions de sang;  així, els més febles sempre podran pagar les seves factures amb sang, i no en sentit figurat, com a “Fama”.

Potser és massa demanar, però m’encantaria que, en algun moment de les seves vides, aquests dirigents polítics que juguen al Monopoli amb les nostres economies, siguin conscients que les seves decisions maten.  I que, a partir d’aquell moment, no descansin mai més en pau.

css.php