Abr 012012
 

Tal dia com avui, fa un any, obria portes una il.lusió.  Tal dia com avui, fa un any, un noi de 23 anys pujava la pesada persiana metàl.lica, encenia els llums, se situava rere el mostrador i esperava, impacient, l’entrada del primer client del seu nou negoci, amb la caixa buida, neta i endreçada, i l’esperança plena.

Obrir un nou negoci fa un any ja és una mena d’excentricitat.  Que ho faci una persona de 23 anys, gairebé un miracle.  Però que un any després la cosa s’hagi consolidat, tiri endavant i ja formi part del dia a dia de molta gent és la materiaització de conceptes que sovint ens sonen a intangibles i massa llunyans:  esforç, constancia, innovació, empreneduria…

Estic parlant d’un quiosc de barri dels de tota la vida, del Kiosk del Marc.  Un lloc on la gent compra el diari, la revista, el boli quan el nostre ja no escriu, el regal d’última hora, els cromos de la col.lecció de torn, i tantes i tantes coses més, o comenta les notícies, els resultats del partit de diumenge, o el temps que fa.

Un any sense pràcticament cap dia de festa, amb la porta sempre oberta, amb hores i més hores de dedicació, amb centenars d’idees que s’han quedat al calaix perquè unes poques es f acin realitat, amb ganes de participar i compartir el Nadal, Sant Jordi, la tornada a l’escola, el carnaval, halloween, La Marató…  També un any d’anar fent a poc a poc, sense grans endeutaments, de comptar i comptar abans d’obrir, de cuidar cada detall per projectar la imatge que volies, de pagar a l’hora a costa del propi salari, d’anar incorporant novetats sense pressa i, sobretot, de guanyar-se, persona a persona, dia a dia, una parròquia fidel i un lloc en el barri.

Innovar allà on sembla impossible, reinventar les maneres de fer, guanyar nous clients amb nous serveis,  aprofitar les oportunitats que ofereix la tecnologia.  Aquesta és la clau de l’èxit, i no només, per sort, de les grans empreses amb pressupostos milionaris, sinó també de les iniciatives modestes amb il.lusió infinita.

Felicitats, Marc, perquè tu has sabut anar més enllà del que canten els Manel i has estat capaç de colar-te en el teu propi desig, en el teu somni, potser també pel lacrimal -perquè sovint els desigs estan fets de llàgrimes- i fer-lo realitat.

Com diria algú:  “et felicito, fill” (i no sóc, ni de bon tros, l’únic).  Per molts anys, i segueix demanant desigs abans de bufar aquesta primera espelma d’aniversari.

YouTube Preview Image

 

css.php