Abr 152012
 

“He heretat l’esperança dels avis i la paciència dels pares”.  Magnífiques les paraules de Miquel Martí i Pol, que avui em conviden a una reflexió terrible, quan intento imaginar la societat, la realitat, dels meus avis i la dels meus pares i torno, de cop, al meu present.

Vivim en una mena de crisi múltiple, perquè a la crisi econòmica caldria afegir-li la ideològica, la de lideratge, la de model de societat, la de projecte de país… que de manera inexorable ens va fent perdre l’esperança i ens exaureix la paciència.  Ja no sabem com reaccionar ni cap a on tirar, i comencem a sentir-nos incapaços de fer res.

Cal recuperar l’esperança, perquè com a país i com a societat n’hem viscut de pitjors, i també la paciència (que no la resignació).  Potser així, també serem autènticament dignes d’heretar “els mots dels quals em serveixo per parlar-vos”, encara que la realitat actual convidi a la desesperança o a la impaciència, també pel que fa als nostres mots, els mateixos que feia servir un poeta que, curiosament, va néixer el 1929 i que no va tenir una vida gens fàcil.

 

 

css.php