Abr 112012
 

“Són coses de nens”.  Aquesta, si fa no fa, ha estat la resposta de la reina d’Espanya a l’accident d’un dels seus nets, que va rebre un tret al peu, mentre practicava amb una arma que no podia utilitzar, per raó d’edat.

D’entrada, ja és curiós que es puguin fer servir armes amb 14 anys i que no es pugui conduir fins als 18, per exemple.  Això ja diu molt d’aquest país.  També diu molt el gust per les armes en determinats estaments.  I encara diu més la resposta de la reina, perquè algú es pot imaginar la situació que viuríem, a nivell mediàtic, per exemple, si aquest nen de 13 anys que jugava amb una arma amb el seu pare hagués estat qualsevoll fill de veí anònim?  I no parlem si el nen en qüestió hagués estat, posem per cas, colombià, equatorià o romanès.  Què en diria la premsa si l’àvia del nen hagués dit que són coses de nens?  Realment, no hauria actuat la fiscalia d’ofici?  Jo penso que sí.  Però és clar, estem parlant de la inqüestionable família real, que cada dia és més clar que viu al marge de la realitat de la resta dels mortals, amb una aplicació de la justícia pròpia, per més que vulgui dir el seu cap, i tot passarà a l’oblit en un parell de dies.  Al capdavall, aquest menor ja deu estar prou ben protegit.  O no?

És ben cert que hi ha altres mons, però que hi són aquí mateix.  I és que les coses són el que són en funció de qui hi hagi al darrere, i algunes comencen a fer un més que evident tuf de ranci.

css.php