Abr 142012
 

Sí, ja ho sé, això de “país de contrastos” és un tòpic com una casa de pagès.  Però avui no vull parlar de la diversitat de païsatges, del mar o la munytanya, de la nàutica o de la neu, ni de l’horta i el secà.  Tampoc del gòtic o del modernisme, ni de les ciutats i els pobles, ni de la indústria o la pagesia.  El contrast que em crida l’atenció, avui, és que mentre a Barcelona (només a Barcelona!) les persones sense un sostre  ha crescut un 32% en 3 anys, i ja són gairebé 3.000 les que no tenen on aixoplugar-se i han de malviure al carrer, el partit que governa al nostre país (i que ha de vetllar per tots els seus ciutadans) dóna suport al blanqueig legal de diner negre.

Aquest és, avui, l’autèntic i indecent contrast del nostre país:  mentre els pobres cada dia són més pobres, cobren menys (això si poden treballar i cobrar) i veuen com se’ls fa fora de casa seva per no poder pagar, els rics són cada dia més rics i la llei els dóna més i més facilitats per a enriquir-se i per assegurar-se la impunitat de les seves estafes (dels seus delictes).

No sé qui ni quan, però algun dia caldrà fer justícia amb tants abusos disfressats de crisi.  I potser no serà una justícia agradable per a aquells que els permeten i faciliten, perquè la paciència i la capacitat d’aguantar humiliacions (perquè aquesta realitat té regust d’humiliació personal i col.lectiva) tenen un límit, i n’estem a prop, per més que es vulguin criminalitzar les protestes com a tota resposta.

css.php