Abr 042012
 

Espanya sempre ha tingut una doble vara per mesurar les coses, depenent de si són pròpies o de si els arriben de fora.  Un curiós, però enormement il.lustratiu, exemple el tenim en determinades lletres cantades durant el passat carnaval de Cádiz, que ens ha deixat alguna perla literària, digna del premi que van rebre, val la pena remarcar-ho, com ara:

Y a la mierda Catalunya si protege a ese cabrón” (referida a Duran Lleida).

Tú, sin embargo, presidente, de la Catalunya revenida, tú ni eres payaso ni eres nada…”

Evidentment, cap veu contrària a l’insult, no ja contra les persones, sinó contra la institució de la Presidència de la Generalitat o contra el país.  Cap problema.  Al capdavall, són les coses del carnaval i de les seves comparses.

Què diferent de quan Pepe Rubianes va tenir la gosadia d’engegar, si fa no fa al mateix lloc, l’Espanya més rància. Recordeu?  Apocalipsi mediàtica, enrenou als tribunals…

Potser el més revelador de tot plegat és aquest impagable “a la mierda con los catalanes que insultan“.  No cal dir res més.  Si els que insulten són els espanyols, cap problema, si són els catalans…

Això és tot el que podem esperar, a partir d’ara, perquè ja no hi ha cap dubte que tot s’hi val, si es tracta de Catalunya. Ara com ara, amb Catalunya s’hi atreveix tothom, i no passa res, ni allà, ni aquí.  I encara volem seguir de la maneta d’aquesta gent?  Jo no.

 

css.php