Abr 072012
 

Quanta raó tenia Josep Pla quan va dir que el que més s’assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres.  Si fins ara ens hem cansat de repetir que els socialistes espanyols mentien sistemàticament, incomplien els compromisos, se saltaven les lleis a la torera i, evidentment, no pagaven els deutes, ara arriben els populars i, com era d’imaginar, menteixen sistemàticament, incompleixen els compromisos, se salten les lleis a la torera i, evidentment, tampoc paguen els deutes.

Si he de ser sincer, no crec que sigui cap sorpresa.  L’estratègia d’arruïnar Catalunya, ja sigui fent saltar pels aires el nostre sistema financer, ja sigui no invertint-hi, ja sigui descapitalitzant-nos per empobrir-nos, o ja sigui amb un saqueig constant de la riquesa que generem, fa dies que està traçada i s’està executant amb una meticulositat mil.limètrica.  I els pressupostos de l’Estat per a 2012 són, només, un altre pas en aquesta direcció.

El més greu de tot és la postura del nostre (“dels nostres”, potser, perquè res no és nou) govern, que no és capaç d’anar més enllà de respostes tipus Facebook:  “no m’agraden” (els pressupostos), “m’agrada” (el mapa del temps de TV3 -qui ho diria-), d’aprovar resolucions al Parlament o de fer declaracions que no serveixen de res.   Crec que és urgent contractar un cobrador de la barretina (sempre és més barata que un frac).  No penso que sigui més inútil que el que s’està fent.

El problema és saber qui assumiria aquesta funció. Els partits que s’autoproclament independentistes (segurament l’única solució real) no sembla que estiguin massa per la feina, si més no de manera seriosa i útil, i no acabo de veure Duran Lleida en aquests menesters, tot i que faci vida a Madrid i tingui accés fàcil als morosos.

Mentre s’ho pensen i no s’ho pensen, nosaltres, cadascú de nosaltres, ens anem empobrint, a l’hora que ens anem quedant sense marge de maniobra, com a país.  Quant trigaran a desnonar-nos de la torreta de la Plaça de Sant Jaume?

css.php