Nov 272011
 

Que en temps de crisi la gent del carrer sigui capaç de fer un esforç de solidaritat per ajudar els menys afavorits té molt de mèrit i diu molt de la societat que sap fer bandera d’aquestes accions, de forma col.lectiva.

Catalunya, contra tots els tòpics que corren pel món, sempre s’ha caracteritzat pel seu caràcter solidari, sense soroll, però amb generositat.  El darrer exemple el tenim en el recapte d’aliments organitzat aquests dos darrers dies pel Banc dels Aliments, amb resultats excel.lents (600 punts de recollida, 7.000 voluntaris i l’objectiu de recollir 8oo tones).  I és que aquest país no es ressigna a tenir un 20% de la seva gent en situació de pobresa i no fer res, o a considerar que és una dada econòmica desfavorable, i prou.

Alguna cosa similar passarà d’aquí a unes setmanes amb la Marató de TV3 (si el Govern i les seves tissores no consideren que aquest macroprograma també és una despesa suprimible), on la crida no és per aliments sinó per investigació, per inversió en futur.

Tant un exemple com l’altre haurien de fer pujar els colors als nostres responsables polítics, però van passant els anys, van passant els governs i res.  Sort tenim d’un país generós i capaç, fins i tot, de tapar les vergonyes de qui se n’hauria d’ocupar, molt més i molt millor, d’assegurar uns mínims dignes per a tothom.

La crisi actual amplifica, si encara calia, el valor i la voluntat de la nostra societat per superar-se i contribuir, amb l’esforç de cadascú, a plantar cara a qualsevol dificultat.  No cal que ens demanin sacrificis (els sacrificis que ells decideixen i dicten, evidentment, i que ens imposen tant si volem com si  no, amb vés a saber quines finalitats reals) perquè  quan cal, ja ens hi sabem posar.

Hi ha país, molt país, i molta consciència solidària de debó.  I això és el que val i el que ens proporcionarà un futur millor, malgrat tot.

Hi ha dies que em sento especialment orgullós de ser d’aquest país.

css.php