Nov 142011
 

Seria tristíssim i summament greu que es confirmessin les afirmacions de la Sindicatura de Comtpes sobre les pressumptes irregularitats en la gestió del Memorial Democràtic.

Molt més enllà d’un hipotètic afavoriment d’interessos molt particulars i privats, una pràctica lamentablement massa freqüent en diferents governs de tot pelatge, el que faria especialment greu aquest cas seria  la matèria sobre la qual se sustentaria l’estafa:  la recuperació de la memòria històrica, l’autèntica assignatura pendent de la democràcia.

La mort de Franco va deixar una llosa de silenci i de voluntat d’oblit que encara no ens hem pogut treure de sobre i que ha servit per justificar, gairebé per legitimar, les pràctiques colpistes i repressives del franquisme.  El Memorial Democràtic va ser una autèntica alenada d’aire fresc sobre aquest oblit.  Més encara, l’oportunitat de posar nom i rostre a moltes víctimes silenciades i de restituir la dignitat de tants i tants represaliats pel franquisme.

Davant d’aquesta oportunitat històrica, si es confirma que tot aquest esforç noble i desitjat per molta gent ha servit per enriquir determinats interessos particulars, s’haurà posat una nova llosa (potser definitiva), no ja sobre els fets històrics, sinó sobre la voluntat de restitució de la veritat.  Les víctimes que encara esperen justícia no mereixen aquest engany, ni aquesta manipulació mesquina del seu dolor i dels seus legítims drets, per part d’uns responsables polítics que afirmaven defensar-los.

css.php