Nov 092011
 

Ryanair abandona l’aeroport de Reus, deixa molt tocat el de Girona i, pel que fa a Lleida, l’espantada ha estat gairebé absoluta.  El Prat, per la seva banda, avança a bon ritme cap a aeroport farcit de vols de baix cost.  Bon panorama.

Quan veig que els operadors aeris poden cancel.lar unilateralment els seus contractes per volar des d’un determinat aeroport, tot i les importants ajudes públiques que reben, em demano quins contractes havien signat.  Em costa molt imaginar que un dia pugui anar al banc i dir:  “demà, deixo de pagar la hipoteca, perquè no em surten els números i ja tornaré d’aquí a uns mesos, si la cosa pinta millor”.  Si fa no fa, això és el que fa Ryanair, entre altres.

De tota manera, el més sospitós de tot plegat és el poc soroll de la classe política, tot i que està en campanya.  Estem assistint a una autèntica desvalorització de la nostra xarxa aeroportuària (per dir-ne d’alguna manera), amb un importantíssim impacte econòmic i amb una clara minva de les nostres perspectives de futur com a país, perquè els aeroports són una infrastructura fonamental, i aquí gairebé ningú no diu ni piu.

Com que no entenc res i em temo el pitjor, crec que el millor és pensar que, potser, la redacció dels contractes amb els operadors (imagino que deuen existir) es va fer seguint el model que podem trobar en aquesta brillant mostra de negociació d’un contracte, de l’any 1935.  Si aquest fos el cas, si més no, riuríem.

css.php