Nov 062011
 

Hem sentit infinitat de cops que el que cal, avui dia, sobretot en el mercat de treball, és ser polivalents.  Imagino que és una manera com qualsevol altra de dir que ens tocarà treballar en qualsevol cosa i que més ens val fer veure que sabem de tot, si no volem quedar-nos sense feina.  Aquesta accepció de “polivalència” és la justa mesura del nivell de competitivitat del nostre país, i així ens va.

De tota manera, aquesta idea de fons:  “capacitat d’adaptació” és molt més interessant i cal que la tinguem ben present. Gràcies a la seva capacitat d’adaptació a la realitat i al medi és com la humanitat ha pogut avançar, des d’abans i tot que la subsistència depengués de caçar un mamut a cop de llança, de tant en tant.  Repassem la història i veurem com les circumstàncies canvien i com les societats i les persones s’hi adapten de manera instintiva, per pura supervivència.

També podem fer l’exercici de revisar mentalment la nostra vida i veurem com ens hem anat adaptant als canvis.  Des de l’escola fins a la paternitat, per exemple, passen moltes coses, i prou bé que les anem entomant.

“A cadascú li toca el que li toca.  L’important és adaptar-s’hi”.  Aquesta afirmació la va fer l’arquitecta Benedetta Tagliabue durant el programa “El convidat”, de TV3.  A banda del coixí econòmic, familiar, cultural… que cadascú pugui tenir, crec que la frase és prou encertada, i més en temps de profunda transformació com els que vivim.

Cal ser conscients que res no és permanent, que tot va canviant al nostre voltant, sense que ho puguem evitar,  i que nosaltres també ho fem, sabent-ho o sense saber-ho, per adaptar-nos a les noves realitats, per assumir-les, reubicar-nos i seguir endavant, en un nou escenari.  No serveix de res instal.lar-se en la queixa permanent, perquè la vida no s’atura i correm el perill de perdre el pas.

Crec que si en som conscients, aquesta adaptació sempre serà més fàcil, molt més còmoda i, sobretot, ens servirà per diferenciar-la de la resignació, de l’explotació o de la mediocritat que sovint ens volen vendre com a paradigmes de futur, sota la disfressa de la  “polivalència”.

css.php