Nov 032011
 

Encara no ha començat la campanya electoral i ja n’estic tip.  Quines dues setmanes llargues ens esperen… Potser és que penso que en aquestes eleccions els catalans no ens hi juguem gairebé res, perquè guanyi qui guanyi (el PP amb majoria absoluta o el PP amb majoria suficient) a nosaltres ens tocarà el rebre, un cop més, i de quina manera.

L’únic diferència respecte a convocatòries anteriors és que ara, amb l’alevosia que dóna la crisi econòmica, tant el futur govern com la futura oposició estan d’acord a recentralitzar Espanya.  Ha sonat l’hora de deixar les autonomies en simples demarcacions territorials sense poder efectiu, per allò d’estalviar,  i tornar a concentrar tota la capacitat de decisió (encara més) a Madrid.

Ara vindran tota la tirallonga de promeses i declaracions pomposes, com la idea de l’Espanya federal, allò d’abaixar impostos i incrementar prestacions, que si la destrucció o no de l’estat del benestar… en fi, res que no hem sentit abans.  I de propina,  les ocurrències del candidat Duran Lleida sobre els immigrants, el nombre de fills, el no a la independència… i CiU tocant el flaviol, al ritme d’entre dos aguas.  Mentrestant, els dos partits principals fent cada dia més clara la tendència a un bipartidisme que els eternitzi en una alternança de poder que planteja seriosos dubtes respecte a la seva qualitat democràtica i a la seva representativitat real.

Només de pensar-hi marxaria ben lluny, com a mínim, un mes.  A veure si hi ha un petit miracle, em toca la loteria i em puc retirar de tanta tonteria…

css.php