Ahir castanyada, a casa. Vam entrar formalment a la tardor amb aroma de castanyes, moniatos, panellets i moscatell, com mana la tradició. I també amb el colors de les fulles de tardor, ocres i vermells, i amb el record dels difunts, i amb fantasmes, buixes, vampirs i una gran carbassa amb ulls, nas i boca. I «els de sempre» ens vam tornar a asseure al voltant de la taula, com cada any, per fer festa i per compartir somnis i il.lsions d’un futur millor.
Sabem sumar, i tot ens és bo i ens agrada, si del que es tracta és de fer festa, de compartir il.lusions i d’aportar, cadascú de nosaltres, alguna cosa per crear una estona de felicitat compartida. Ahir vam obrir l’ampolla de vi bo que guardàvem per a una ocasió especial. I quina ocasió més especial que tornar a ser els que ens trobem sempre, en totes les ocasions assenyalades, des de fa anys i panys?
En un temps en què les coses es creen i es destrueixen, fins i tot les relacions humanes, a gran velocitat, ser una colla de gent d’edats i maneres de fer diferents, una estranya manada humada que s’estima i que sap compartir el dia a dia i també la festa, any rere any, és una riquesa impagable.
Vam fer castanyada, halloween, dia de difunts i tot el que se’ns va passar pel cap, i vam riure molt. Perquè tot val quan ets realment amb «els teus».
