Nov 182011
 

No vull ser fatalista, però molt em temo que la fi de la televisió catalana tal i com l’hem coneguda fins ara és ben a prop.

Fa quatre dies ens llevàvem amb la notícia que IB3, incomplint la normativa que la regula, passava a emetre pel.lícules en espanyol.  Els arguments?  els de sempre:  l’estalvi, la diversitat i tot això que de tan demagògic ja sona a inútil.  El resultat?  La reducció de la presència televisiva del català.

La situació al País Valencià, pel que fa a televisions, ja és ben coneguda, sobretot pel bloqueig a la recepció de TV3, sense anar més lluny.

I ara, ja a Catalunya, el candidat popular, Jorge Fernández Díaz, no té cap rubor a qualificar d'”ofensiva” la despesa televisiva (la que es fa en català, evidentment), tot barrejant les xifres de les televisiona autonòmiques en general amb la que es fa aquí.

No hi ha espai per a la sorpresa en la política del futur govern d’Espanya respecte al català a la televisió:  reduir-ne la presència tant com es pugui i, de passada, mirar d’unificar les televisions autonòmiques amb una programació comuna (evidentment, en espanyol).

Aquest és el futur a partir de dilluns vinent.  Preparem-nos per a una autèntica allau de demagògia anticatalana, també pel que fa a la nostra televisió.  El País Valencià i les Illes ja deixen prou clar com actuarà el PP, en aquest àmbit.  Les declaracions de Fernández Díaz eliminen qualsevol ombra de dubte i qualsevol esperança d’acord entre els nostres interessos i els seus, per més que digui el candidat Duran Lleida.

Què en serà de positiva la crisi per a aquells que ens volen tornar al passat…

css.php