Nov 172011
 

Els catalans hem de començar a assumir, perquè ens ho sentirem, i molt, els propers anys, que som l’origen de tots els mals d’Espanya.  Començant pel desgavell de la persecució lingüística (del castellà, evidentment), seguint per la crisi econòmica i acabant pel deute de l’Estat.  Ara vindran els resultats tangibles de les piles de demagògia antiautonòmica que patim des de fa anys.

És el que hi ha:  la clara voluntat de posar la marxa enrere pel que fa a aquest trist estat de les autonomies.  De fet, ja fa molt de temps que anem sentint la cançoneta però, cada cop més, les coses es van posant a sobre de la taula sense cap pudor.  Ara, el govern de Madrid acusa les autonomies, i especialment Catalunya, de l’incompliment espanyol del seu compromís de deute.  I el més bo del cas és que en som responsables per fer massa declaracions que generen dubtes en els mercats.  Per llogar-hi cadires.

És a dir, que no té cap responsabilitat un govern que va negar l’evidència de la crisi per guanyar unes eleccions, al preu (mai més ben dit) que fos.  No tenen cap responsabilitat els governs que en temps de crisi encara incrementen els seus pressupostos autonòmics (com el de la pobre Andalusia, amb el seu govern socialista, com el de l’Estat).  No té cap responsabilitat un “govern amic” que ha disparat el deute català en molt pocs anys amb plena complicitat de la ministra del ram.  No té cap responsabilitat un govern que porta anys fent pals de cec que no han servit absolutament de res, i només cal veure els resultats de les seves mesures per constatar-ne la inutilitat.

Res.  La culpa, de les autonomies, i a recentralitzar toquen, que ara, amb governs del PP arreu, ho tenen fàcil.  I culpable major del regne, Catalunya, que retalla poc (bé, amb permís de la candidata Chacón, que pensa que massa) i genera incerteses.

Si tan dolents som, què esperen a fer-nos fora?  Si només som un llast que genera misèria, què esperen?   Nosaltres estaríem encantats!

css.php