Nov 082011
 

Avui fa quaranta anys i un dia (oi que sona a condemna?) de la constitució de l’Assemblea de Catalunya, un dels principals artífex de la Catalunya política i social que ara mateix tenim.

Molt a grans trets, els seus objectius eren aconseguir per a Catalunya drets democràtics, poder polític i econòmic i dret a l’autodeterminació.  Com podem veure, quaranta anys després, bona part d’aquest ideari segueix tristament vigent.

L’Assemblea de Catalunya va fer bandera del crit “Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia” que tots els que tenim una certa edat recordem com a banda sonora de la nostra adolescència.  Ara, quaranta anys més tard, Catalunya és en una mena de punt mort democràtic:  tenim institucions (amb més aviat poc poder polític real), tenim un sistema de finançament que sagna sense pietat la capacitat productiva i de creixement del benestar del país i no tenim reconegut l’exercici del dret a l’autodeterminació.

Pel que fa al panorama polític, no crec que calgui insistir en l’absurda atomització dels partits nacionals.  Molt més absurda i evident si mirem enrere i valorem el que s’ha aconseguit en quatre dècades i fem una projecció d’on podem ser d’aquí a quatre més.

És imprescindible aprendre del passat, encara que sembla que els nostres líders polítics (tot sovint per una simple confrontació d’egos) no estiguin per la feina, per més que diguin.  Aquesta pot ser la nostra nova condemna:  la incapacitat dels nostres polítics de llegir la història i d’aprendre d’aquells que van aconseguir que puguin ser on són.

Ja en tornarem a parlar d’aquí a quaranta anys i un dia, si hi arribem.

 

 

css.php