Jul 312011
 

Aquests dies  va apareixent als mitjans la crítica situació de l’Ajuntament de Moià, amb un deute del 400% que fa que es declari insolvent per assumir el seus compromisos i incapaç de fer front a les seves obligacions, des del pagament de les nòmines del seu personal, fins al serveis que li pertoca de prestar, en tant que govern local.

Segurament aquest és un cas extrem d’endeutament desmesurat, però és representatiu de la situació de molts municipis, els responsables dels quals, durant anys, han aplicat polítiques d’inversions populistes i desmesurades que han donat peu a situacions de molt difícil solució econòmica.  Aquestes polítiques irresponsables hipotequen ara el present i el futur de les poblacions i el deu seus habitants durant dècades.  Mal servei al poble, construir faraònicament sense mirar la butxaca.

El que m’indigna de tot plegat, però, més inclús que la incompetència d’aquests suposats servidors públics, és el fet que no se’ls puguin exigir responsabilitats, ni patrimonials, ni personals, ni polítiques, ni electorals.  Res.  Aquests personatges poden malbaratar els recursos públics, arruïnar un municipi, jugar amb el futur de milers de persones i no passa res.  Poden tornar-se a presentar com a candidats, fer noves promeses, optar a nous càrrecs públics… el que calgui.  I les formacions polítiques a les quals pertanyes, guarden un vergonyós silenci de complicitat.

Potser va sent hora de redissenyar l’exercici i la responsabilitat dels poders públics.  I no parlo dels funcionaris, objecte habitual de crítica, sinó d’aquells que decideixen inversions inútils i inviables, que es fixen el sou que volen i que encara ens donen lliçons de responsabilitat ciutadana.

css.php