Jul 142011
 

L’aeroport de Lleida-Alguaire sembla estar condemnat a ser una font permanent de declaracions catastrofistes.  Però jo em denamo:  realment Catalunya no pot treure rendiment d’aquest aeroport?  Segur, que no?

Deixeu-me que faci un paral.lelisme.  Podeu imaginar que El Bulli, posem per cas, a més de la seva alta cuina es dediqués a fer menús del dia de 9 € i, a més, hamburgueses i patates fregides congelades i que ho fes tot a la mateixa sala?  Oi que costa d’imaginar?  Segur que ni seria un bon alt restaurant, ni un bon establiment per dinar cada dia, ni una bona hamburgueseria.  Potser només seria un nyap amb pretensions.  Doncs això ens passa amb els aeroports.

Tenim El Prat que no és un aeroport internacional de primer nivell, tot i que és la seva vocació i hauria de ser el seu destí, i que també es dedica a vols de baix cost i a tota mena de negocis.  Mentrestant, Girona, Reus i Lleida les passen molt magres per poder subsistir i han de tirar de subvencions públiques.

El problema és que, a diferència de la restauració, que és un sector alliberat on la iniciativa privada és fonamental a tots nivells, el tansport aeroportuari ens el decideixen a fora i, ara mateix, han decidit que El Prat sigui un aeroport internacional de segona, subsidiari de Barajas, i que la resta d’aeroports catalans siguin una ruïna.

Fins que El Prat no sigui, de debó, l’establiment exclusiu i, la resta, establiments prou diferenciats, de menjar ràpid i econòmic per donar serveis a les costes (Brava i Daurada) o al Pirineu i per facilitar la mobilitat de  curta i mitjana distància amb baix cost, no en sortirem.

La clau de volta, com gairebé sempre, és que tothom faci allò que sap fer i que tingui molt clara la seva missió en la societat.  La resta, batalletes de baixa volada política que, per variar, patim i paguem tots plegats.

El problema és que els catalans, com en tants altres àmbits (massa, penso jo) no podem decidir ni com organitzar casa nostra.

css.php