Jul 242011
 

Fa dies que vaig sentir un locutor de ràdio dir alguna cosa com ara que si amb la quantitat de gent que hi ha a l’atur no és possible trobar un professional (parlava de restauració) que t’atengui amb condicions i que no sembli que llença el plat sobre la taula.

Realment, la manca de professionalitat en molts sectors i la molt més que mediocre atenció personal són elements recurrents mirem on mirem.  Aquest és un dels grans dèficits que tenim com a país, no en tinc cap dubte. I no parlo de la impossibilitat de fer-me entendre en la meva llengua al meu país, que aquesta és una altra.

Pensem una mica i mirem de recordar llocs on hem anat i on, simplement, ens han atès bé, tant si hem volgut comprar un diari, prendre un menú del dia o un entrepà, o contractar una habitació.  Aquest bon tracte s’incorpora immediatament a la nostra galeria particular de records i ens deixa un regust amable.

Ara que sembla que el país vulgui substituir la totxana pel turisme com a locomotores econòmiques, crec que és bon moment per exigir una millora substancial de l’atenció al públic, i no només al turisme, sinó també als hospitals, a les administracions, a la policia, als conductors d’autobús, als polítics, a la banca, a la botiga…

Imagino que no és fàcil.  Imagino que és una qüestió de formació, per una banda, i de respecte, per una altra.  Lamentablement, de les dues anem justets, però si no assumim que la bona atenció és part indissociable de qualsevol activitat professional, no ens en sortirem.  Ja n’hi ha prou d’allò de “és molt bon professional, però té mal caracter”, perquè aleshores, no és bon professional.

Confeso que torno de vacances i que a la mateixa bossa dels paisatges, dels monuments, de les sensacions… hi he posat la calidesa humana del tracte que he rebut arreu.  Tot un plaer.

css.php