Jul 062011
 

Si algú encara pensa que la presència del català entre les llengües oficials de la Unió Europea és una cosa sense importància i que prou bé fa el govern de Madrid de no perdre el temps tramitant el tema, ja pot anar canviant d’opinió, o treient-se la màscara.

Ara sabem que la Unió Europea està a punt d’aprovar una directiva, a proposta del Consell (és a dir, dels estats membres),  que farà que tots els productes que es comercialitzin en el seu territori vagin etiquetats, si més no, en una de les llengües oficials de la Unió.  A saber: l’etiquetatge només en català serà il.legal.

Si aquesta directiva finalment s’aprova tal com sembla que podria molt bé ser, tindrem un nou motiu d’agraïment al govern espanyol que durant anys i anys s’ha negat a tramitar l’oficialitat del català a Europa, cosa que pot fer, sense cap impediment, sempre que vulgui, com molt bé s’ha anat recordant d’enllà dels Pirineus.  Malgrat aquesta negativa, val la pena recordar que, segons la seva versió oficial fins fa quatre dies, havia fet tot el que havia pogut per assegurar aquesta oficialitat. Una mentida més.  Ja no ve d’una.

Ja ho veieu, si n’és d’important que el català sigui llengua oficial d’Europa o no.  Res no és intranscendent i res no és innocent, perquè cap cosa no s’aprova d’avui per demà, i molt menys en la lentíssima Unió Europea.  Per cert, i els diputats que ara s’hi oposen amb tanta contudència, què han fet fins ara? Perquè, insisteixo, tramitar una directiva no és cosa de dos dies.

Com acabar amb el català sense embrutar-se les mans?  doncs mireu si n’és, de fàcil.  I després, la vicepresidenta Salgado ens anirà repetint que Espanya no ens deu res.  I tant que no, només faltaria…

En resum:  o som europeus per dret propi i sense dependre de cap altre estat, o estem condemnats a ser una simple manifestacio folklòrica regional, per obra i gràcia dels governs d’Espanya, dels grups de l’oposició.

css.php