Jul 112011
 

Ha passat un any de la manifestació del 10J i cada cop tinc més clar que el nostre país es troba, inexorablement, com el personatge d’aquella recordada pel.lícula, atrapat en el temps.

Aquest cap de setmana hem pogut anar sentint diferents personatges parlant de què ha passat aquest any i d’on som realment.  El president Montilla segueix repetint que era una manifestació en defensa de l’estatut que es va aprovar a Madrid, el president Mas segueix parlant de “dret a decidir”, amb una expressió que cada dia que passa sona més buida, Òminium Cultural, un dels grans promotors de la manifestació, segueix pensa que alguna cosa ha canviat en la manera de pensar del país (però no gran cosa més)…  en resum, tothom és més o menys on era fa un any.  Serà qüestió de coherència…

Mentrestant, el món, que és tossut, no s’atura:  un nou país arriba a les Nacions Unides, Sudan del Sud.  Sí, ja ho sé que no té gairebé res a veure amb Catalunya, però està clar que els mapes canvien, i no passa res.  Més a prop nostre, es prepara el relleu a la cúpula del PSOE, però el discurs sobre l’encaix de Catalunya a Espanya no canvia, o no canvia a millor, si més no, i el PP, amb les seves posicions tan antigues que ningú gairebé recorda d’on venen, per desgràcia, es prepara per a l’asalt definitiu a la Moncloa.

I a casa nostra, CiU i PP signen un pacte per aprovar els pressupostos de la marxa enrere.  I la primera cosa que tira enrere són les oficines a l’exterior, que passen a simples delegacions comercials tutelades per Espanya.  Potser no eren gran cosa més, tampoc, però ara queda molt clar.  I així el PP es fa un lloc central en la governabilitat del país i desplaça el PSC, a força de vots i per obra i gràcia de les maniobres polítiques.

En resum, que tot canvia menys nosaltres.  Malgrat tot, cada dia som més els que estem convençuts que no hi ha futur autonòmic i, si tot va com sembla que anirà, els anys que vindran ens ho faran més evident.  Les grans preguntes, però, segueixen sent:  què fan els partits que es proclamen independentistes, que perden força dia a dia? I, encara, què pensa fer CiU amb l’indefinible dret a dedicir?

css.php