Jul 122011
 

“Vacances”, eus aquí la paraula màgica de l’estiu.  L’objecte del desig de desconnectar de la rutina i també una mica, per què no dir-ho, de la realitat.

A banda de les nostres vacances personals, que estan passant de ser un dret a ser un luxe, crec que és urgent que les vacances ens les regalin els de fora.  Per exemple:

– Que facin vacances les notícies econòmiques.  Segons qui escoltes, les coses són blanques o negres o de colorets.  No saps ben bé a qui fer cas, però cada dia notes la butxaca una mica més buida.

– Que facin vacances els periodistes esportius.  Ja cansen tantes i tantes hores de futbol, especialment. I per arreglar-ho del tot, la celebració del primer aniversari del mundial de “la roja”.

– Que faci vacances la classe política en general.  Entre que a Catalunya no sabem ben bé cap a on anem i cada dia és una descoberta del llegat que ens tocarà patir (la darrera, els més de 700 milions que la Generalitat haurà de retornar a l’Estat per unes previsions fetes amb una alegria excessiva), que el govern d’Espanya es troba en fase terminal, i que la Unió Europea ja no sap què inventar per justiricar la pròpia existència, millor que ens deixin uns dies en pau.

Estic convençut que un mes de silenci en aquests tres temes facilitaria molt les coses i ens aportaria una gran serenitat per encarar una tardor, sense cap dubte, complicada.

Però com que dubto que em facin cas, si us plau, que no faci vacances la societat civil, en general.  Per posar només un cas, que no faci vacances Òmnium Cultural, perquè si bé és cert que és la mostra que no som un país normal i que ens manquen massa coses elementals, encara ho és més que sense la pressió i la constància de la gent del carrer, organitzada, no seríem on som, ni de lluny.

css.php