Jul 022011
 

PP i PSOE han tornat a tancar la porta a la possibilitat que el català sigui llengua oficial a la Unió Europea.  Per més declaracions que facin i més que prometin, els fets són els fets i la realitat és que el català, mentre la cosa depengui d’un govern espanyol, mai no serà una llengua europea.

La part bona d’aquesta nova negativa és que fa caure, definitivament, totes les caretes:

1a. Els partits majoritaris d’Espanya mai no defensaran res que pugui suposar una millor situació per a la nostra llengua.

2a. El PSC no existeix.  Només existeix una extensió regional del PSOE.

3a. Allò de “Si guanya Zapatero, guanya Catalunya” és fals.

4a. La dignitat de la nostra llengua passa, només, per nosaltres.  No tenim aliats a l’estat, ans al contrari.

5a. La nostra projecció internacional com a país, com a identitat, com a cultura i com a llengua passa per marxar d’Espanya.

6a. Ens han estat mentint fins ara, els “amics” del govern socialista de Madrid, dient que han fet tot el que han pogut pel reconeixement del català a Europa.

Aquests són els fets, les paraules ja les han posades ells:  no al català a Europa i no al pagament del fons de competitivitat (nou vot en contra dels socialistes catalans, al Congrès).

Sempre és bo tenir els escenaris ben definits per poder actuar i, pel que fa a la llengua i al país, en pocs mesos, aquest escenari s’ha mostrat amb una claredat meridiana.  Ja no podem esperar miracles ni cap suport forà.  Cal que en sabem prendre bona nota: estem sols i sols ens en sortirem.

css.php