Jul 052011
 

És molt trist veure com el debat polític, quan ja no hi ha altres arguments, ha de recòrrer a la por per justificar-se.  És molt trist perquè aquest recurs és el contrari de la civilitat i del progrés.

Fins ara havíem vist campanyes basades en la por social com aquella de “si tu no vas, ells tornen”.  Efectiva? potser sí, i a la vista dels resultats electorals, segur que sí.  Però socialment acceptable?  de cap de les maneres.  No és aquest l’únic cas, evidentment.  Pensem en el discurs apocalíptic del PP, segons el qual, el govern socialista ens porta directes a la destrucció total i a la misèria.

Ara, el director de la policia de Catalunya defensa que els mossos han de fer por.  Discrepo.  Malament rai quan la policia, que ha de defensar la societat, ha de fer por a la pròpia societat a la qual afirma protegir.  Altra cosa és el respecte, l’autoritat… però por?  No.  Por mai.

Afirmar-se políticament jugant amb la por de la gent em sembla indigne.  Igual com em semblaven indignes les escoles on imperava la por al mestre (la gent de la meva generació sap de què parlo) o les famílies on la por a la resposta dels pares és moneda d’ús corrent i germen de violència.

Quan aprendran els nostres responsables polítics que l’autoritat i el respecte es guanyen, però no s’imposen a través de la por?  Potser mai.  Potser és que encara tenim massa assumit que por i respecte són una mateixa cosa, com passa en qualsevol dictadura d’arreu del món, perquè en aquest país en sabem força -de fet, massa i tot-, de dictadures.

css.php