Jul 082011
 

Una de les coses que més m’indigna de la classe política és la total impunitat amb què poden arribar a actuar, tot demostrant una absoluta incompetència, en alguns casos.  Aquesta impunitat no es dóna en cap altre àmbit de la nostra societat (per sort), si més no, d’una manera tan evident.

El darrer exemple el tenim en les vergonyoses declaracions del ministre Blanco a propòsit de la insostenibilitat de les infrastructures fetes els darrers anys, si no s’apugen els impostos.  Aquestes declaracions, però, posen de relleu diverses qüestions:

1. Els fons europeus han servit per finançar infrastructures inútils, ruïnoses i insostenibles amb recursos propis.  L’exemple més clar són els milers de quilòmetres de vies d’AVE que no serviran per a res més que perquè hi passin, a curt termini, trens convencionals.  Hem comprat un Ferrari per portar els nens a l’escola de la cantonada i no tenim ni un sou de mileurista.  Fantàstic.

2. La política radial d’infrastructures és absurda i no aporta cap benefici.  Una quarta part dels quilòmetres d’AVE que s’han fet i es faran, situada en corredors estratègics, aportaria uns guanys enormes a nivell de competitivitat i de capacitat exportadora. Però no, el ministre Blanco (i la sempre recordada ministra Álvarez) és amic de les vies inútils.

3. L’origen d’aquest malbaratament de recursos públics, però, cal buscar-lo, en el cas ferroviari, en els governs presidits per Aznar, amb Álvarez Cascos com a ministre del ram.  Com que l’estuipdesa i el populisme no saben de colors polítics, els governs Zapatero s’han dedicar a repetir la mateixa cançó desafinada.  Si parlem d’autovies gratuïtes sense trànsit, cal anar a buscar el llegat González, que també té tela.

El més greu de tot, però, és que no es puguin exigir responsabilitats personals (les polítiques, en un sistema gairebé bipartidista com l’espanyol, ja les podem oblidar) per malbaratament de recursos públics i per endeutar de manera indecent tot un país, en una pèssima i irresponsable acció de govern.  I no es pot, i es tornaran a presentar a les eleccions i tornaran a sortir elegits diputats, i governaran.  De cessaments i dimissions, ni en parlem, és clar.

Quan la incompetència política i la incapacitat del sistema per corregir-la són tan declarades, qui es pot estranyar,encara, de la desafecció?  Decididament, aquesta gent no em representa, ni em representarà mai.  A mi, no.

css.php