Jul 042011
 

Tota la direcció de la SGAE detinguda, posada en llibertat provisional amb càrrecs (només faltaria) i pendent de declaració davant el jutge per un possible desviament de fons cap als seus comptes corrents.  Molt il.lustrador.

Cal demanar-se:  qui són els pirates?  I no, no em digueu allò de la pressumpció d’innocència, perquè ells mai no l’han tinguda amb nosaltres, ens han tractat de pirates abans no féssim res i ens han aplicat la sanció prèvia en forma de cànon digital.  Així doncs, dóno per suposat que s’han apropiat d’una bona quantitat de diners (es parla, d’entrada, de 400 milions d’euros) i, si es demostra que són innocents, doncs millor per ells.

Sembla que comença a trontollar l’imperi Sinde-SGAE.  Una intervenció com la que hem vist aquests dies no es fa si no hi ha molt més que indicis.  D’altra banda, ara també hem sabut que el ministeri no auditava els comptens de la societat.  Potser no hi havia l’obligació legal, però tampoc no hi era per sancionar-nos amb el cànon i bé que ho  van poder fer.

Estic convençut que el cas Millet serà una estafa de carteristes al costat del que pot sortir de tot aquest afer.  Hi ha molts, però molts, milions en dança i molts, però molts, interessos de músics, discogràfiques… que fins ara han viscut com han volgut sota l’empara ministerial. Parlant de músics, per dir-ne d’alguna manera, que aquells que tant criden contra l’intercanvi d’arxius els reclamin a ells els seus drets, que són els que realment tenen els seus diners.

I el millor de tot és que durant anys ens hem hagut d’empassar lliçons d’ètica d’aquests individus.  Pirates?  no, segurament ni això, segurament, ras i curt, lladres.

css.php