des. 022010
 

Un dels nostres errors històrics com a país ha estat, sens dubte, no creure de debó en el seu potencial.

Si seguim els dictats d’"El secret", enorme best seller dels darrers anys, cal començar a actuar com si allò que volem ja fos nostre.

Apliquem aquest principi al comportament com a país i comencem a exigir,
com a ciutadans que som, polítiques en clau d’estat i no en clau
d’excepcionalitat permanent, ara que tindrem un Govern nou. 

Aquest canvi de paradigma passa per funcionar com qualsevol país
civilitzat "normal" en qüestions tan definitòries i diverses com:

– La llengua:  no aniria sent hora d’acabar ja amb la "revàlida de
català" que són els nivells B, C…, que tanta aversió provoquen cap a
la pròpia llengua i que no aporten massa cosa, realment?

– La cultura:  cal començar a apostar de debó per la creació literària,
musical, cinematogràfica…  en català, no només per la feta a
Catalunya, sigui d’on sigui, sinó per la que ens és essencial.

– L’organització administrativa:  atrevim-nos a fer una administració
catalana moderna, no un clon de l’espanyola, hereva de la franquista.

– L’educació:  tornem a innovar, com han fet històricament els pedagogs catalans.

– L’esport:  deixem de fer el ridícul amb costellades disfressades de
seleccions nacionals o amb torneigs que fan pena.  Dignitat, si us
plau.  Dignitat nacional, sobretot.

– Els mitjans de comunicació:  potenciem els mitjans i grups de
comunicació que treballen en català i les seves iniciatives més noves i
agosarades.

– La innovació en l’ús de la tenologia:  el català té una presència molt
sòlida a Internet i una pila de gent que la sap explotar al màxim.

– El turisme:  posem en valor tot allò que realment tenim, com a país, a banda del mar, del sol i de Gaudí.

La llista pot ser interminable.

En resum, posem Catalunya, i tot el que la defineix, com a prioritat
permanent i, a partir d’aquesta premissa, comencem a fer coses.

Comencem a arraconar complexos i a treballar com a país que realment
creu en les seves capacitats, en les seves pròpies capacitats, amb tots
els seus trets distintius i identitaris, amb orgull, convençuts que
podem ser allò que vulguem, sense haver d’anar a remolc de ningú.

La resta, anirà venint sola.

css.php