des. 042010
 

"Dos galls en un galliner no canten bé", diu la dita popular. De tres, quatre, cinc… no en parla (ni cal)

Aquesta dita se l’haurien de gravar a foc al cervell els nostres suposats líders polítics per evitar espectacles tan lamentalbes com el que veurem els propers dies i mesos, en el si dels partits més perjudicats pels resultats de les darreres eleccions, un cop passada l’etapa de dimissions i abandonaments, evidentment.

La guerra pel control de les engrunes ha començat i la cosa promet, fins a límits insospitats.  Deixem que passin les eleccions municipals (l’únic que encara reté una mica els més baixos instints) i veurem què és un autèntic galliner. Ja s’intueix prou, però el millor encara ha d’arribar.  Segur.

La cosa no superaria la categoria d’espectacle lamentable si el que estés en joc no fos el nostre futur polític.  Perquè, no ho oblidéssim mai, ens cal un bon govern, però també una bona alternativa. I ara per ara…

I mirant-s’ho, Convergència i Unió, que ha estat capaç, si més no de moment, d’harmonitzar els seus dos galls, i així els ha sortit la melodia: prou afinada.

Cuanta raó té la gent gran quan diu que les esquerres sempre s’han sabut ensorrar soles, sense ajuda de ningú.

I que passin anys i més anys i no n’aprenguin…

Per si de cas, m’allunyo dels soroll uns dies.  Torno el dia 9.

 

css.php