Des 112010
 

Sempre havia pensat que l’acció de govern era, al capadavall, la que condicionava els resultats electorals posteriors, però es veu que he pecat d’innocència.

Si primer va ser el president Montilla qui culpava dels mals resultats electorals del PSC al "soroll" del tripartit (dels altres socis, evidentment), ara és el vicepresident Carod-Rovira qui culpa els actuals líders d’Esquerra. Es veu que tot el que ha passat els darrers anys no és cosa seva.

S’hauran parat a pensar per un moment que potser, només potser, la gent ha votat majoritàriament un canvi, tant en el partit que lidera el govern com en el que fins ara ha abanderat l’independentisme, perquè no li ha agradat com ho han fet?  Segur que no.  Si ells ho han fet tot tan bé…

Potser, només potser, les esperances de canvi que es van generar el 2003 s’han anat esvaint en un mar de mentides, frustracions i promeses imcomplertes.  Potser, només potser, s’ha optat per algú "de casa" i no per algú amb més que vincles afectius a Espanya.  Potser, només potser, aquella foto de 2003, al balcó del Palau de la Generalitat dels tres signants del primer acord de tripartit, acompanyats pel president Zapatero (tot un avís a navegants), no s’ha pogut pair mai, i menys després de tot el que ha anat venint aquests anys, i que ha confirmat els pitjors auguris.  I podríem anar seguint, però penso que no cal.

Culpeu els vostres líders i les vostres estratègies tant com vulgueu.  Feu tanta sang com us sembli per guanyar posicions de poder, però no oblideu que la gent, tots i cadascun dels que votem, acabem decidint pel que veiem i pel que sentim.  I això, massa sovint, no té res a veure amb les vostres dinàmiques internes de partit, a les antípodes de la realitat i dels sentiments.

I quan acabeu, si encara hi ha algú políticament viu, comenceu a escoltar de debó el que diu la gent del carrer, no el vostre cercle immediat d’aduladors, i a construir una alternativa, que és el que necessita qualsevol país civilitzat.  Temps, en teniu.

 

css.php